Arboricultura

L’ arboricultura és la ciència que compren la selecció, propagació, restauració i tales selectives de plantes perennes i llenyoses, com arbres i arbustos; i l’estudi del seu creixement incloent les pràctiques tradicionals.

Es necessària la poda? La poda és una creació purament humana, i aquesta NO millora la vida dels arbres, des de l’arboricultura moderna és considera tota poda com una agressió a l’arbre i es rebutgen conceptes arrelats a molts professionals del sector com les “podes de rejoveniment”, o conceptes desfasats com la “cicatrització dels arbres”. Els arbres més monumentals els trobem als boscos, lloc on mai son podats.

Al podar traiem reserves de l’arbre i amb el procés de compartimentació (mecanisme mitjançant l’arbre tanca una ferida aïllant-la per dintre e impedint la propagació de la ferida) també consumeix energia. Els arbres no cicatritzen sino que compartimenten les ferides mitjançant quatre barreres (longitudinal, anells de creixement, radis i contenció del perímetre).

El més important de la poda és escollir els objectius. La poda és relaciona amb l’arbre i l’ entorn, cada arbre te un tipus i una època de poda.

La poda normalment convé fer-la en època d’aturada encara que hi ha casos que és millor fer-la en verd, com és el cas dels fruiters que fan goma (cirerer, pruner, albercoquer, etc…).També és important saber època de floració i fructificació per si volem fruit o flor.

No podem podar en:
  • Brotació
  • Caiguda de fulles

Podar

Objectius o raons per podar:

Ornamentals: estètica de l’arbre, varia segons les persones, és molt subjectiu.
Raons tècniques: reestructuració de l’arbre, seguretat, sanitat…
Raons funcionals: en funció si volem: ombra/sol; dens/clar…; o per canvis d’us (abans era una masia i ara és un col·legi).
Raons productives: dependrà la poda si volem fruit, flor, llenya.
Raons històriques i culturals: Exemple, les moreres a molts pobles les fan marquesines o la plantació de xiprers als cementiris.
Pressió pública: Molta gent demana als ajuntaments podes innecessàries dels carrers.
Al·lèrgies i altres molèsties.

TIPUS DE PODA

Poda de plantació: Només tallarem branques trencades o alguna malformació de branques; no tocarem arrels generalment. Els arbres perennifolis no es planten amb arrel nua, sinó amb contenidor o amb pa de terra.

Poda de formació: És fa desprès de la implementació de l’arbre, als 2 o 3 anys des de la plantació. Tasques en formació:

  • L’aixecament de capçada.
  • Alliberament de guia de competència.
  • Eliminació d’unions febles.
  • Substitució de guia.
  • Eliminar brots del tronc, sobre tot si està empeltat.
  • Garantir solides d’estructura i la seva salut.

Poda de manteniment-conservació: Eliminarem unions febles, tall de rebrots… dependrà del port de l’arbre que vulguem, port semi lliure-natural o port arquitecturitzat.

Poda de adaptació: podes de seguretat, aclarida, densificació, reducció de capçada …

Poda de conversió: Si l’arbre canvia d’us l’haurem de reestructurar, ex: abans l’arbre estava en una masia i ara la masia és un col·legi.

Poda productiva: En funció del que volem podarem:

  • Fusta: tronc llarg, evita dobles guies, eliminarem ramatge perquè volem posar la fusta en el tronc principal.
  • Fruit: Aclarim l’interior de l’arbre, el fruit el volem baix i repartit.